Esport i valors

L’esport és, essencialment, una oportunitat per a l'adquisició de valors. A més, també és una ocasió per enfortir el caràcter, per què et permet d'afrontar les contrarietats. Aquests valors es transmeten a través de la vida que porta una determinada persona o un col.lectiu i, la majoria de les vegades, d’una manera indirecta, és a dir, sense referir-se explícitament al valor en qüestió, si no essent un exemple.

Malauradament, quan uns pares escridassen sistemàticament l'àrbitre (responsabilitzant-lo a ell del desencert del nostre equip), quan volen fer ells les funcions de l'entrenador marejant els nens des de la grada, quan un nen te una reacció violenta fent un cop de peu a la pilota de basket (reflexa de l'actitud d'un adult) quan un entrenador és un incompetent tècnica i emocionalment que no te valors esportius, quan un club permet que no hi hagin valors, o pot ser és que no els te tampoc, sembla que és just perdre per 40 punts, malgrat sàpiga greu. Ahir no vaig veure cap valor esportiu per enlloc. No sé on eren la cooperació el treball en equip, el respecte i valoració de les capacitats dels companys i dels adversaris, la solidaritat... i no parlo dels nens o joves, ni molts menys.
El resultat era inevitable.

El que és més preocupant és pensar en quina mena d'adolescents estem educant quan pares, entrenador i club som, tot plegat, una vergonya d'adults.